Altafulla 3 - 2 La Nou

Permeteu-me que quest post el faci més personal que la resta. I es que la història al futbol dona moltes voltes.

Fa tres anys que vaig formar part de l'equip de La Nou. Amb una plantilla envejable vam pujar a la segona regional. Aquest diumenge, com entrenador de l'Altafulla m'enfrontava al meu últim equip com a jugador, La Nou.

A la mitja part sabíem que l'empat era suficient per a que La Nou es salvés. El futbol és un d'aquells esports que fa que t'anadonis que has de separar el cor de la professionalitat.

Només dir que l'Altafulla sense porter titular, amb dos juvenils com a laterals i que era el seu primer partit, amb dos juvenils més a la mitja, ... va fer el que ha de fer qualsevol jugador que es posa la samarreta groga-i-negra i l'escut altafullenc, és sortir al camp i deixar-ho tot.

Ara bé, els primers sorpresos vam ser els jugadors i jo mateix, quan vam veure que La Nou es va presentar amb 10 jugadors. Així és difícil guanyar a qualsevol equip.

Quan ja anàvem 3-0 i ja disposaven d'11 jugadors al terrenys de joc és quan La Nou va despertar. I va remontar al 3-2 final. Estic segur que si hagués durat una mica més, o que haguessin despertat abans, les coses haurien sigut diferents.

I no son escuses. És futbol. I no hem fa vergonya dir que el diumenge a la nit no vaig dormir pensant en el partit. Però ... vaig fer el que èticament era correcte.