Altafulla 3 - 2 St. Jaume dels Domenys

Difícil partit contra l'últim classificat. Els visitants van saber a que jugàven en tot moment. Els altafullencs vam despertar al minut 80.

Es comentava al vestuari que tenim mala sort. Potser que només txutin dues vegades i et marquin dos gols imparables, i tenir tres oportunitats claríssimes a la línea de gol sense poder materialitzar-lo li posem el nom de 'mala sort'. No estic gens d'acord. El porter visitant va tenir el seu dia. Va fer parades increíbles. Els van fer dos gols en els dos txuts que van arribar.

Però anem al partit. El primer gol, que era fora de joc segons el públic assitent, va fer canviar la tònica del partit. Ells intentàven parar el joc en tot moment, i l'Altafulla intentava trobar el seu joc sense èxit. Quan Buba marxava sol cap a porteria era agafat i derrivat per un defensa que li costava la vermella directa. Una vegada més Freixas amb un gol d'oportunisme posava taules al marcador per arribar a la mitja part.

La segona començava igual. Un Altafulla sense rumb que no era capaç de col·locar-se al camp amb un jugador més. I en una jugada que en un principi no era perillosa, es va convertir en un tuxt de més de tres quarts de camp que va entrar per tota l'escaire, imparable i no ens ho podíem creure. 1-2 i començava les pèrdues de temps, ...
Es fan diversos canvis per donar més velocitat i profunditat al joc local, es lesiona Toni, Jonathan és expulsat, i arriven els gols. Un de Jonathan que donava l'igualada i el 2-3 de David Casas, que per una vegada far canviar els actors de les remuntades. Sempre haviem sigut remontats i per una vegda ens vam portar nosaltres els tres punts.

Esperem que a partit d'aquesta setmana comencem a recuperar la llarga llista de lessionats que tenim.